Mostrando entradas con la etiqueta poesia. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta poesia. Mostrar todas las entradas

9.5.24

1er. FESTIVAL LLIBERTARI BARCELONA POESIA 2024

 


1er Festival Llibertari Barcelona Poesia 2024

(sense premis ni comisaris)


Potser no podem datar el moment en que l’ésser humà va ser conscient que podia fer versos, però no hauria de ser difícil emmarcar les dates en que la ciutat va iniciar un procés, ben planificat, que la va transformar en un parc temàtic, una trampa mortal per a les persones que hi viuen en ella, progressivament precaritzades, quan no directament expulsades; en què la cultura es va mercantilitzar completament, per esdevenir un producte més, del qual tampoc la poesia no va poder escapar, convertida en sentimentalisme, reallity show, text comprensible.


Considerem que evidentment ambdós fets estan relacionats, i ens neguem a no veure la realitat, i a cedir a una complaença cool i ovina. Per això, les ovelles negres hem decidit organitzar el nostre 1er Festival Alternatiu Barcelona Poesia (sense premis ni comissaris), amb l’antipoesia, la poesia popular i l’underground faranduler que sobreviu a la Barcelona gentrificada i de disseny, on l’aigua no cau del cel, ni els turistes, suficientment, dels balcons.


Un gran poeta francés y uruguayo que escribía en prosa dejó una frase célebre: “La poesía debe ser hecha por todos.” A juzgar por la cantidad de poetas que se ven hoy por todas partes, este ideal está cerca de ser un deber cumplido. Pero para eso habría que estar seguros de que todas esas líneas de texto cortado son poesía. El mismo poeta dejó otra frase menos conocida y mucho menos repetida: “Las ideas sobre la poesía son más importantes que la poesía.” Si es así, más importante que la exhibición de poemas y poetas es el pensamiento que suscite y las consecuencias que éste tenga. O podemos considerarlo al revés y comprobarlo en el entorno: cuanto más se ostenta la poesía, más la crítica, es decir la lectura, está ausente.


Nuestra época no lo creería, pero una celebración puede ser discreta. En los buenos tiempos de Stalin, los poetas bajo vigilancia del estado practicaban un pequeño ritual: se encontraban a solas, mejor dicho a escondidas, y uno leía a otro un poema que hubiera compuesto. Luego, juntos, lo quemaban en la estufa para que sus palabras no los comprometieran frente a la KGB. Muchos de esos poemas llegaron al futuro porque fueron memorizados y sólo impresos una vez acabada la época que los vio nacer. Eran poemas con consecuencias, precisamente por las ideas que implicaban y la crítica implícita en ellas. Si sobrevivieron y hoy pueden ser puestos como ejemplo y celebrados, es gracias a la discreción y el criterio de quienes, aprendiéndolos de memoria en el silencio, los hicieron inolvidables como aquellos encuentros clandestinos.


La crítica, entonces, no adopta necesariamente la forma académica del anàlisis literario. Más bien depende de la mirada y de la posición desde la que se alza la voz:


QUE US BOMBIN A TOTS I A TOTES! Aquests seran uns dies de transgressió, de contestació al vostre model de ciutat, de cultura, de normalitat, i d’afirmació de la cultura i la vida popular, que mai podreu eradicar, per molt que us renteu les mans, com mostreu al vostre propi cartell: higienisme, o sentit de culpabilitat, davant la consciència de tenir les mans tacades? Nosaltres també ens les embrutarem, però amb la pols dels carrers, en els quals ens retrobarem amb totes les persones que hi vulguin participar, compartint versos, imaginació i protesta!


 







13.2.20

Sopador de la Kasa de la Muntanya amb Bio-Lentos


Divendres 14, 21 h, sopador amb recital de poesia a càrrec dels Bio-Lentos

Kasa de la Muntanya

(Avinguda del Santuari de Sant Josep de la Muntanya, 33, Barcelona) 



18.8.15

Acte en record d'en Facerías


ACTE EN RECORD DE J.L. FACERÍAS.
Amb Parlaments, ofrena floral, música, teatre, poesia i més.

DIUMENGE 30 AGOST. A partir de les 19:30 en la Pl. de les Mares de la Pl. de maig. Pº Verdún amb Pi i Molist. Llucmajor L4
Josep Lluís Facerías, “Face” o “Petro­nio” per als seus companys, va ser un dels màxims exponents de la guerrilla urbana a Catalunya. Nascut a Barcelona el 6 de gener de 1920. Als 16 anys, en 1936, s’afilia a la Confederació Nacional del Treball i a les Joventuts Llibertàries del barri del Poble Sec, Barcelona. A l’inici de la Guerra Civil espanyola, s’allista en la Columna Ascaso, lluitant tota la guerra en el front d’Aragó fins que és fet presoner en 1939 quan l’exèrcit de la República ja es batia en retirada. Aquest mateix any perd a la seva companya i la seva filla de mesos, assassinades quan fugien al costat de milers de refugiats a França.Va estar empresonat per la dictadura militar fins a l’any 1945. Alliberat, s’incorpora al Sindicat d’Indústries Gràfiques de la CNT, mentre treballava com a cambrer i caixer en un restaurant. El temps lliure del que disposa ho dedica a l’activitat clandestina antifranquista, sent un dels membres més actius en accions i organització de les Joventuts Llibertàries de Catalunya, les quals tornen a publicar Ruta, el seu diari portaveu en 1947, després d’estar pres de nou, a la presó modelo de Barcelona; convençut que la lluita armada era la manera més ràpida d’obtenir diners com a suport al sindicat anarquista i als militants presos i els seus familiars més necessitades, forma un grup guerriller, realitzant la seva primera acció, un atracament a la fàbrica Hispàno-Olivetti. Mor el 30 d’agost de 1957 en una “emboscada” assassinat per la policia franquista en l’encreuament dels actuals passejos Verdún i Urrutia amb el carrer Pi i Molist de Barcelona.

3.6.15

Versos lliures de carrer


Un cop més, els carrers de Tarragona ens serviran com a espai per a una nova edició de poesia itinerant i ambulant. El dissabte 6 de juny tindrà lloc la quarta edició de Versos Lliures de Carrer, una iniciativa promoguda per l’Ateneu Llibertari Alomà i diverses persones de la ciutat amb l’objectiu de reivindicar la cultura lliure i portar l’art i la poesia a l’espai públic.

PROGRAMA i RECORREGUT: 
  • Plaça Dames i Vells. 12h.Vermut Poètic: Contacontes, Poesia i Música.
  • 14,30h. Dinar Vegetarià.
  • Camp de Mart. 16,30h.Migdiada Poètica.
  • Portal del Roser. 17,30h.Cabaret Satíric.
  • 18h. Sortida de laMANIFESTACIÓ POÈTICA. (Parades del recorregut amb actuacions: Estàtua dels Despullats / Rambla Nova, alçada Motoclub / Rbla. Nova, alçada Teatre Tarragona / Plaça Verdaguer / Plaça del Rei)
  • Plaça del Rei. 20h. GRAN MÍTING POÈTIC.
  • Ateneu Llibertari Alomà (Misser Sitges, 9 – Part Alta). 21h. Moment Rosita amb música.
  •  Plaça Natzarens. 21,30h. Sopar.
  • 23h. Poesia Visual.
  •  Plaça de l’Escorxador. 24,00h. La Noche me confunde…..
*Entre les actuacions programades, hi haurà MICRO OBERT: Si vols dur quelcom poètic, ja ho saps…. T’animes?! S’esperem sorpreses improvisades!!
  



24.5.15

18 aniversari Can Vies

Dijous 28 de maig
18 h
Bio-Lentos
Juanito Piquete

Aquest maig del 2015 Can Vies compleix 18 anys. Per l’administració és l’edat de la majoria d’edat, a partir de la qual se’t considera adult. Però nosaltres hem pres les regnes de les nostres vides des del principi sense que ens calgui ni la tutela ni l’aprovació de cap institució. La nostra és una història […]
Aquest maig del 2015 Can Vies compleix 18 anys. Per l’administració és l’edat de la majoria d’edat, a partir de la qual se’t considera adult. Però nosaltres hem pres les regnes de les nostres vides des del principi sense que ens calgui ni la tutela ni l’aprovació de cap institució. La nostra és una història de lluita, en combat contra tot allò que amenaça la nostra llibertat. Des del feixisme al patriarcat passant per l’especulació i la Marca Barcelona.
Durant 18 anys no hem volgut ser espectadors d’una vida ja marcada i dirigida pel capitalisme, sinó que, a més de combatre, hem volgut construir noves vies. Noves maneres de sobreviure en la selva grisa dels barris aparadors, noves maneres de relacionar-nos i construir un barri fet entre tots i per tots.
Arribar fins aquí no ha estat fàcil i l’últim any ha estat potser el més difícil. La força del barri ha estat capaç de fer front a un desallotjament i treure de nou Can Vies al poder que el volia destruir. Les victòries s’han de celebrar, perquè ens ho mereixem i perquè ens demostra que totes juntes som capaces de vèncer qualsevol que ens ataqui.
Actualment vivim temps difícils. El poder ha entrat en una espiral repressiva contra tots aquells que lluiten, un senyal més del seu declivi imminent. Per això no ens oblidem en aquests dies de celebració de totes aquelles que estan patint en la seva pell els cops repressius. No ens volem deixar a ningú, per això fem extensiu el nostre suport a totes les qui estan encausades per lluitar, ja sigui afrontant penes de presó, una simple multa o pateixin el terrorisme policial.
Can Vies celebrem aquest 18è aniversari en un procés obert just fa un any, on l’agressió que vam patir amb el desallotjament i enderroc ens ha portat a reconstruir de les runes un nou CSA Can Vies. No ha estat una feina fàcil, però els resultats ens enfortiran i demostraran la força del poder popular. Us convidem als actes de celebració i seguir participant d’aquest ambiciós projecte de #RefemCanVies.

Som la mala herba que creix entre les runes de ciutat morta!
18 anys després, Can Vies Resisteix!
CSA CAN VIES

17.10.14

Tarda de poesia a Can Masdeu



Diumenge, 19 d'octubre; 16:30-18:30h: Tarda de poesia a Can Masdeu amb
POESÍA DESDE EL FIN DE LA ERA DEL PETRÓLEO
El diumenge 19 d'octubre hi haurà una tarda poètica en el centre social del Can Masdeu.
Hi participaran els poetes de l'antología "“Poesía desde el fin de la era del petróleo”, i Los Bio-Lentos, encenent la xispa... de la poesia.

Tot dintre d'un espectacle que també hi inclourà performance, etc.

Can Masdeu
Antic de Sant Llàtzer, s/n BARCELONA
Metro Canyelles (L3)
www.canmasdeu.net



13.5.14

Jaima Educativa (#Dignitatdocent)


A tota la societat:
La consellera d'educació Irene Rigau i el ministre José Ignacio Wert están decidits a destruir l'educació pública. Ambdós governants comparteixen un model educatiu elitista on la formació integral de les persones, l'accés universal, l'equitat i la democracia no existeixen. Per aquest motiu tant la LEC, (Llei d'educació Catalana) i la LOMCE (Ley Orgánica para la Mejora de la Calidad Educativa) conceben l'eduació com una mercadería destinada a servir de negoci pels de sempre, la banca i l'esglèsia. Per aquest motiu pretenen tornar al model de contractació franquista del professorat de l'escola pública. El govern catalá tan sols amb l'ajut d'ERC ha aprovat el decret de de provisió de llocs de treball (decret de plantilles) amb l'objectiu clar de generar un xarxa clientelar on el professorat será contractat per endollisme, tal i com passa avui a l'escola concertada. Aquest decret no aconseguirà cap millora pedagógica, ni millors equisp de treball, ni major creativitat als centres i deixarà a les famílies sense cap poder decissori. El seu únic objectiu es silenciar al col.lectius de docents que resiteix i que afirma que retallant l'educació i la sanitat no es fa país.
El dia 16M a les 20h anirem a la plaça Sant Jaume, seu del nostre govern a deixar clar que no volem ni una educació privatitzada, ni una plantilla robotitzada.
Us demanem solidaritat i us animem a recuperar plegades l'esperit del ‪#‎15M‬ del 2011 i anar juntes a la plaça Sant Jaume. Per què juntes ho podem tot!. L'educació és cosa de totes! ‪#‎LaLluitaEduca‬
Als i a les docents:
Companys i companyes el decret de plantilles afecta a la globalitat de docents. Des de que aquelles persones que ara es troben a les facultats com a aquells que porten 30 anys de servei. Fins ara qualsevol persona amb la titulació adequada que s'apuntava a la borsa després de dos o tres anys de ser a llistes. El fet de tenir una borsa ordenada per número generava un ambient de solidaritat i col·laboració als centres que facilitava la transmissió d'aquests valors a l'alumnat. Amb la situación actual només ex-alumnes i endollats treballaran, tal i com passa a al concertada. A banda el decret permetrà les direccions triar el 50% de la plantilla fixa. Un fet molt important a tenir en compte és que el decret no fixa les places mínimes per centre, o sigui que les direccions no podran evitar les reduccions de places. un cop s'amortitzi una plaça la personan a comiadada no trobarà feina.
El decret de plantilles a Catalunya i la LOMCE retorna a la situación prèvia al 1977 on els PNN (Professors No Numeraris,a ctauls interins) anavem pidolant feina escola per escola i on les direcciones gestionaven els centres amb mà de ferro i deguda obediència.
No serveix de res fer l'astruç, ningú t'assegura que la teva plaça on t'han reclamat no s'elimini o que el teu lloc de funcionari no sigui redefinit, si ara no lluites demà et lamentaràs.
Som més de 70.000 docents i moltes companyes que ara són a les universitats. Si lluitem la victoria será nostra!
El 16M a les 20h demostrarem la nostra dignitat!

Al conjunto de la sociedad: el Ministro de educación y el Ministro Irene Rigau José Ignacio Wert están decididos a destruir la educación pública. Ambos líderes comparten un modelo educativo elitista donde no existe la formación integral de las personas, el acceso universal, equidad y democracia. Por esta razón ambos el LEC, (ley de educación catalana) y la LOMCE (Ley Orgánica para la mejora de la calidad educativa) concibe la educación como una carga destinada a ser utilizados por las empresas, la banca y la iglesia. Por esta razón, quiero volver al modelo de contratación de Franco de profesores en la escuela pública. El gobierno catalán incluso con la ayuda de ERC ha aprobado el decreto de provisión de puestos de trabajo (Decreto de plantillas) con el claro objetivo de generar una red clientelar donde los profesores serán contratados por endollisme, como sucede hoy en día en la escuela. Este decreto no conseguirá ninguna mejora pedagógica, o mejor equisp o una mayor creatividad en los centros y dejará las familias con no poder decissori. Su único objetivo es silenciar a los colectivos de profesores que resiteix y reclamando esa atención de salud y Educación de corte no se celebrará.
El día a las 20 h 16 m irá a plaça Sant Jaume, sede de nuestro gobierno para hacerlo claro que no queremos ni una educación privatizada, ni una plantilla de robótica.
Pedimos solidaridad y le animamos a reunir el espíritu del #15 M 2011 e ir juntos a la plaça Sant Jaume. ¿Por qué juntos todos podemos!. La educación es una cosa de todos! #LaLluitaEduca a la enseñanza y colegas los efectos del Decreto las plantillas globales para los profesores. Desde aquellos que ahora están en las facultades en cuanto a aquellos que tienen 30 años de servicio. Hasta ahora nadie con las calificaciones adecuadas que están dirigidas a la bolsa de valores después de dos o tres años a estar en las listas. El hecho de tener un trabajo ordenado por número generado una atmósfera de solidaridad y colaboración que hizo la transmisión de estos valores a los estudiantes de centros. Con la actual situación sólo ex-alumnos y enchufado voluntad de trabajar, como ocurre en el concierto. Además el Decreto permitirá que las direcciones elegir el 50% de la fuerza laboral. Un dato muy importante a tener en cuenta es que el Decreto no establece mínimos cuadrados al centro, así que las indicaciones no pueden evitar las reducciones. Una vez que un amortitzi el comiadada para discapacitados no encontrarán trabajo.
El decreto de plantillas en Cataluña y el LOMCE vuelve a la situación anterior en 1977 donde la NBW (Non-titular maestros, ctauls actuando) estaban trabajando para el trabajo de la escuela y colegio ha dicho donde la asfaltada gestionan los centros con una mano de hierro y obediencia.
No en vano hacer el avestruz, nadie asegura que el lugar donde ha afirmado que no se eliminarán o que tu lugar como un funcionario puede no ser redefinido, si no lucha mañana et lamentaràs.
Somos más de 70.000 maestros y muchos compañeros que ahora están en las universidades. Si peleamos la victoria será nuestra!
Los 16 m en 20 esperamos nuestra dignidad!

4.3.14

Deus ex Machina: Recital de poesia - micro obert

14 Març, 2014 - 22:00 
Una cita mensual consolidada al nostre centre social: al maç fa un any que va comença! :)
Deus Ex Machina, és un col·lectiu poètic Terrassenc dedicat a organitzar mensualment recitals de poesia al Ateneu Candela.
La idea és compartir el micròfon amb tothom qui tingui alguna cosa a dir. A la cita del 1er aniversari vindrà le gent de BIO-LENTOS (bcn).
Al nostre blog http://biterna.cat/poesia
pots veure imatges dels nostres recitals i una mostra dels nostres poemes, així com al nostre facebook:
https://www.facebook.com/Deuspresentisexilli on ens podràs seguir i comentar la jugada.
Rimair@s, versificador@s, bards, trobador@s i altres aus es trobaràn a les 22 h per omplir de poesia el Candela. Amb TRIBUNA OBERTA: estan convidades totes aquelles que vulguin compartir la seva obra! :)
[DEUS EX MACHINA]

31.7.13

KNOÏA 2013: MÚSICA I LLETRA



 
Concert de FRACTAL a KNOIA
La idea del encuentro surgió entre amigxs y se basó en montar algo donde confluyeran la música y la poesía (que a menudo se funden, como decía Jofre), en el espacio que ocupan unos colegas, que seguidamente se ofrecieron para acogernos, en Gelida.

La cosa fue como sigue: primero liamos a Sergi (el año pasado estuvimos ahí y lo pasamos estupendamente); después lo propusimos a Los Bio-Lentos, y a continuación a Fractal y a Juanito Piquete, con quienes coincidimos en sucesivas actuaciones (Festes Alternatives del Raval y Ateneu Llibertari de Sabadell, en solidaridad con los 5 detenidos de BCN). También esperamos que se anime Carles Carpio, excelente guitarrista, y puede que haya alguna sorpresa más.

Además, habrá jam poética y musical. No faltéis.


Recomendaciones:
Comida: en la casa prepararán tortillas de patatas, de calabacín, gazpacho, ensaladas, con los elementos del huerto. Si tenéis alguna especialidad culinaria, es el momento de aportarla; mejor traerla preparada.
Bebida: birra artesanal de la casa (habrá descuentos para cantidades). También habrá birras no artesanales y bebida sin alcohol (podéis aportar lo que os parezca).
Dormir: hay un par de habitaciones, una tienda de campaña y espacio para instalar la vuestra si la traéis (recomendable). En cualquier caso, no se recomienda dormir a la intemperie por los mosquitos. Y a propósito de, traed repelente, o cremas porque no dejarán de visitarnos.
Bueno sólo queda decir que la hora de llegada puede ser en torno a las 18:00 horas, pero que podéis venir a partir del mediodía, y así ayudamos a preparar lo necesario.



Cómo llegar:



Ubicación exacta

4.7.13

XI FESTES POPULARS DEL RAVAL

11. Festes Populars del Raval «El Raval es rebel ! » 11 – 12 – 13 Juliol 2013

Plaça Jean Genet

dijous 11-7-13: 21h cinema a la fresca. Segio Cabrera: “La estrategia del Caracol” (CO/I 1993) a la Rambla del Raval

divendres 12-7-13

18h xerrada: “Un any de conflictes i lluites socials” a la Casa de la Solidaritat C/Vistalegre, 15

20h concert punk: Fi-Asko, Encefalica FM, Antipatiks a la Pl. Jean Genet

dissabte 13-7-13

12h ruta llibertària
13:15h vermut antirepressiu
14h paella popular
16-19h campionat futbol sala

18-20h concert Col lectiu Musics del Metro
20:30h concert Basquet Beat grup de hip-hop
21:30h concert Chinatoun, Juanito Piquete, Sotataula
emissió deContrabanda FM durant tot el dia a la Pl. Jean Genet

diumenge 14-7-13
11:30h poesia y vermut informatiu amb els Biolentos a la
Pl. d’Emili Vendrell

SOLIDARITAT AMB TOTS I TOTES ENCAUSATS, JUTJATS, EMPRESONATS I TORTURATS
PER LLUITAR!

9.6.13

Los Bio-Lentos en la Kasa de la Muntanya

 
Tuvimos el placer de actuar aquí, el sábado 8 de junio, en las fiestas de primavera de la Kasa de la Muntanya, una casa ocupada des de 1989, y cuya historia se remonta a la huelga general de 1902.


Los Bio-Lentos en La Kasa de la Muntanya (fotografías por Asun GM)

Història

L'edifici que avui coneixem com a Kasa de la Muntanya és part del patrimoni històric de Barcelona. Amb cent anys d'antiguitat, està construïda sobre una muntanya que limita amb els barris de Gràcia, el Carmel i Horta.
Es pot dir que la història d'aquesta casa comença a partir de la vaga general que és produeix al 1902. Durant aquesta, el barri de la Salut, habitat fonamentalment per l'alta burgesia barcelonina de l'època, va sofrir diversos altercats que van comportar la demanda per part dels seus habitants d'una major protecció i seguretat per al barri. Pel que sembla el govern en aquell moment mancava de fonts per a això i Don Eusebio Güell va decidir construïr ell mateix una caserna amb diners particulars per a cedir-la en ús al Ministeri de l'interior. Mitjançant una escriptura pública de donació, va cedir en ús aquest edifici l'any 1909 amb la condició de que la propietat tornés a la familia Güell un cop la Guàrdia Civil deixes d'utilitzar-la.
La guàrdia civil va abandonar la casa l'any 1982 deixant 2 agents que van marxar definitivament el 1983 després de l'últim atemptat de Terra Lliure. L'edifici va romandre abandonat fins l'any 1989, quant va ser okupat per un grup de joves. En aquells dies, seguia pertanyent al Ministeri de l'Interior, a pesar que ja feia uns 5 o 6 anys que no l'utilitzava. De fet, legalment la casa mai ha tornat a les mans de la família Güell encara que si que ho han reclamat per via legal i el procés segueix obert.
Al 1992, quan ja duia okupada 3 anys, va passar a les mans del Ministeri d'Hisenda mitjançant una acta de desafectació. L'any 1997 el Ministeri d'Hisenda va interposar la 1a denúncia contra els okupants i l'any 2000 es va signar la sentència de desallotjament. Davant d'aquesta sentència es va presentar un recuras d'apel·lació mitjançant el qual el procés va passar a l'Audiència provincial. Es al 2002 quan es ratifica la sentència en la secció 12ª de l'Audiència Provincial el ponent de la qual és Juan Manuel Jimenez de Parga, membre d'una saga familiar més que coneguda per la seva inclinació feixista.
Des de que va ser okupada, i, donat el seu estat d'abandó, s'han realitzat contínues obres de rehabilitació i millora de l'edifici. També des d'aquest moment es va començar a donar ús a la casa com a habitatge i com a lloc on s'ha donat vida a diferents i continus projectes de caràcter polític, autogestionari i anti-autoritari, tot això al marge i com a alternativa a les institucions. Per a nosaltres, és evident que està en qüestió la titularitat de l'edifici i que, a més, no existeix cap projecte d'actuació urbanística per a dit immoble. Mentrestant a Kasa de la Muntanya duem 18 anys de tasca social autogestionada. S'han promogut activitats culturals, realitzat tallers de formació, s'han organitzat juntament amb els veïns les festes del barri, s'han obert les portes de la Kasa a nombroses propostes i iniciatives de caire social i polític on es fomenta el debat i l'esperit crític en contra de la dinàmica impositiva del pensament únic. Tot això, sense oblidar que l'okupació és una forma de denúncia del greu problema de l'habitatge que patim a Barcelona com a conseqüència d'una salvatge política especulativa...

......................................