Acte en record de Facerías

Acte en memòria d'en Josep Lluis Facerias assasinat l'any 1957 a Barcelona al actual passeig Urrutia, organitzat per la Marxa Homenatge al Maquis, amb la participació de Biolentos i Juanito Piquete.

Acte en record d'en Facerías - 60 anys

Josep Lluìs Facerías, alies Face o Petronio. Lluitador anarquista nascut a Barcelona el 6 de gener de 1920 i mort en combat a la mateixa ciutat el 30 d’agost de 1957. Als 16 anys, el 1936, es va afiliar a la CNT i a les Joventuts Llibertaries del barri de Poble Sec de Barcelona. A la revolució de juliol del 36, despres de viure els moments insurreccionals dels primers dies, va partir cap a l’Aragó amb la Columna Ascaso. Alla va lluitar tota la guerra fins que va ser capturat el 1939.

Va restar empresonat per la dictadura militar fins 1945. Alliberat, es va incorporar a la CNT, organització que l’acabará abandonant per la seva activitat armada, mentre treballava com a cambrer i caixer en un restaurant. El temps lliure de que disposa el dedica a l’activitat clandestina anarquista, essent un dels membres mes actius a les accions i a la organització de les JJ.LL. de Barcelona, les quals tornen a publicar “Ruta”, el seu diari portaveu.

El 1947, despres d’estar pres de nou a la presó Model i convençut de que la lluita armada era la manera mes efectiva de lluitar contra el règim i l’expropiació la forma més ràpida d’obtenir diners com a suport al moviment anarquista i als militants presos i als seus familiars més necessitats, va formar un grup guerriller, realitzant la seva primera acció: un atracament a la fabrica Hispano-Olivetti. No sera el darrer.

Despres de tenir contra les cordes al franquisme durant una decada, mor el 30 d’agost de 1957, assessinat per la policia a l’encreuament dels actuals passeigs Verdum i Urrutia amb el carrer Pi i Molist de Barcelona.

Acte en record d'en Facerías

Josep Lluìs Facerías, alies Face o Petronio. Lluitador anarquista nascut a Barcelona el 6 de gener de 1920 i mort en combat a la mateixa ciutat el 30 d’agost de 1957. Als 16 anys, el 1936, es va afiliar a la CNT i a les Joventuts Llibertaries del barri de Poble Sec de Barcelona. A la revolució de juliol del 36, despres de viure els moments insurreccionals dels primers dies, va partir cap a l’Aragó amb la Columna Ascaso. Alla va lluitar tota la guerra fins que va ser capturat el 1939.

Va restar empresonat per la dictadura militar fins 1945. Alliberat, es va incorporar a la CNT, organització que l’acabará abandonant per la seva activitat armada, mentre treballava com a cambrer i caixer en un restaurant. El temps lliure de que disposa el dedica a l’activitat clandestina anarquista, essent un dels membres mes actius a les accions i a la organització de les JJ.LL. de Barcelona, les quals tornen a publicar “Ruta”, el seu diari portaveu.

El 1947, despres d’estar pres de nou a la presó Model i convençut de que la lluita armada era la manera mes efectiva de lluitar contra el règim i l’expropiació la forma més ràpida d’obtenir diners com a suport al moviment anarquista i als militants presos i als seus familiars més necessitats, va formar un grup guerriller, realitzant la seva primera acció: un atracament a la fabrica Hispano-Olivetti. No sera el darrer.

Despres de tenir contra les cordes al franquisme durant una decada, mor el 30 d’agost de 1957, assessinat per la policia a l’encreuament dels actuals passeigs Verdum i Urrutia amb el carrer Pi i Molist de Barcelona.

Acte en record d'en Facerías

ACTE EN RECORD DE J.L. FACERÍAS.
Amb Parlaments, ofrena floral, música, teatre, poesia i més.

DIUMENGE 30 AGOST. A partir de les 19:30 en la Pl. de les Mares de la Pl. de maig. Pº Verdún amb Pi i Molist. Llucmajor L4

Josep Lluís Facerías, “Face” o “Petro­nio” per als seus companys, va ser un dels màxims exponents de la guerrilla urbana a Catalunya. Nascut a Barcelona el 6 de gener de 1920. Als 16 anys, en 1936, s’afilia a la Confederació Nacional del Treball i a les Joventuts Llibertàries del barri del Poble Sec, Barcelona. A l’inici de la Guerra Civil espanyola, s’allista en la Columna Ascaso, lluitant tota la guerra en el front d’Aragó fins que és fet presoner en 1939 quan l’exèrcit de la República ja es batia en retirada. Aquest mateix any perd a la seva companya i la seva filla de mesos, assassinades quan fugien al costat de milers de refugiats a França.Va estar empresonat per la dictadura militar fins a l’any 1945. Alliberat, s’incorpora al Sindicat d’Indústries Gràfiques de la CNT, mentre treballava com a cambrer i caixer en un restaurant. El temps lliure del que disposa ho dedica a l’activitat clandestina antifranquista, sent un dels membres més actius en accions i organització de les Joventuts Llibertàries de Catalunya, les quals tornen a publicar Ruta, el seu diari portaveu en 1947, després d’estar pres de nou, a la presó modelo de Barcelona; convençut que la lluita armada era la manera més ràpida d’obtenir diners com a suport al sindicat anarquista i als militants presos i els seus familiars més necessitades, forma un grup guerriller, realitzant la seva primera acció, un atracament a la fàbrica Hispàno-Olivetti. Mor el 30 d’agost de 1957 en una “emboscada” assassinat per la policia franquista en l’encreuament dels actuals passejos Verdún i Urrutia amb el carrer Pi i Molist de Barcelona.